December 2009
23 posts
3 tags
Aquest llibre s’aparta bastant de la tendència marcada pels tres anteriors. En general és el que menys agrada i puc entendre el motiu. Fins ara el principial motor de les novel•les ha estat argumental, i cadascun dels capítols dedicats als diferents personatges teixia un argument consistent que, si bé mancat d’una direcció clara, semblava tenir uns quants centres gravitacionals cap als que...
4 tags
S’apropa la fi de l’any i toca, perquè em dona la gana, escollir els tres millors llibres que he llegit enguany. A aquestes alçades sembla impossible que la llista canvïi.
Sense més preàmbuls, doncs, els guanyadors són:
A Farewell to Arms, d’Ernest Hemingway
Fifth Business, de Robertson Davies
The Amazing Adventures of Kavalier and Clay, de Michael Chabon
Tots ells han estat...
3 tags
He escoltat com una hora i mitja de les vint-i-nou que dura el segon volum de la saga Mistborn. El que més m’ha cridat l’atenció de moment és que en Sazed sigui un dels personatges amb protagonisme. Va ser un dels personatges que més em va agradar a la primera entrega i les poques pinzellades que he pogut escoltar sobre el funcionament de la feruquèmia m’han semblat molt suggerents. En Sazed és...
3 tags
3 tags
3 tags
Mistborn - Vin by *Inkthinker on deviantART
20 Best Science Fiction Books Of The Decade -... →
Ostres, Pel meu gust, n’hi ha massa que no conec. D’altra banda, jo mai hi hagués inclós els de’n Harry Potter. Els que més m’encurioseixen són Oryx and Crake, Confessions of Max Tivoli, el de’n Cory Doctorow i The Mount. Només he llegit els de Harry Potter, Rainbows End, el de Ted Chiang i Perdido Street Station, i com ja he dit, només exclouria de la llista els de...
“George R.R. Martin is not your bitch.”
– Neil Gaiman’s Journal: Entitlement issues…
“The moment a child is born, the mother is also born. She never existed before....”
– Bhagwan Shree Rajneesh (via bitchville)
3 tags
Porto escoltat més de la meitat de Mistborn - The Final Empire. Fa de bon escoltar i m’agrada molt la veu greu del narrador, Michael Kramer. Ha de ser difícil trobar una veu diferenciada per a cada personatge, i és sorprenent com un únic lector aconsegueix, només amb l’entonació, dotar de personalitat a cadascun d’ells. Com amb el Kabuki, al principi es fa una mica estrany...
“Wow. How this show can continue to be this emotionally wrenching and involving...”
– Friday Night Lights: “A Sort of Homecoming” Review - Review - at IGN
So say we all…
3 tags
Acabat el llibre, la crítica sencera està a xelu.net.
No la poso tota aqui per evitar repetir-me amb la meva pre-crítica prèvia. La conclusió, en qualsevol cas, és:
És una història trista, una mica inquietant i amb un polsim de perversitat i un pessimisme considerable. Construeix personatges i situacions originals, interesants i versemblants i els fa ballar els uns al voltant dels altres en...
2 tags
2 tags
Aiguafang és una novel·leta (per breu) escrita per Joan-Lluís Lluís i editada per La Magrana. Ahir al vespre, vaig posar pausa a A Feast For Crows i vaig llegir-me’n la meitat.
Els personatges principals d’Aiguafang són l’Assassí, l’Esclau i l’Oreneta. I llavors hi ha una Barcelona que sembla pertànyer a un univers paral·lel, a on es parla cataflà i a on sovint...
2 tags
3 tags
Voltant per la xarxa em sembla copsar que A Feast For Crows és la novel·la menys apreciada de la Saga de Gel i Foc de George R. R. Martin. Jo ho atribueixo a l’efecte combinat del suspens enorme del final del llibre previ i als cinc anys que van passar entre la publicació d’ambdós llibres. El cert és que les primeres impressions que tinc del llibre són molt positives, però hi noto un...