Fantasia i CiFi. Mostly.

Poison Sleep, de Tim A. Pratt

Després de Blood Engines aquesta és la segona novel·la dedicada a la fetillera Marla Mason. M’ha agradat molt però no crec que tingui l’ambició imaginativa que tenia la primera, que considero superior. Em sembla que la Marla Mason s’ha humanitzat, però pot ser “una exigència del guió” i existeix un personatge que ho justifica. L’argument és una mica manipulador però no li tinc massa en compte. La Marla segueix essent un gran personatge i seguiré amb la sèrie, però encara prefereixo la personalitat una mica més classicota de les novel·les dels Dresden Files que el punk gamberrot de la Marla Mason. Molt recomanable i hi ha possibilitat de ressenya complerta.

4/5 estrelles