“Now where was I?”
“Butterfly effect.”
“Right. It means small events can have large, whatchamadingit, ramifications. The idea is that if some guy kills a butterfly in China, maybe forty years later -or four hundred- there’s an earthquake in Peru. That sound as crazy to you as it does to me?”
It dit, but I remembered a hoary old time-travel paradox and pulled it out. “Yeah, but what if you went back and killed your own grandfather?”
He stared at me, baffled. “Why the fuck would you do that?”
Carai! La lectura d’aquest llibre ha estat com un viatge per unes muntanyes russes! Després d’una introducció i una primera aventura bastant interesants que fa una feina prou bona sembrant l’argument de referències a una subtrama molt suggerent, es submergeix en un abisme d’intrascendència absolutament irrellevant per a la trama principal, avorridíssim, i cursi. En un moment donat la cosa millora prou com per que el regust que deixa no sigui horrorós, però és incapaç de remuntar l’interès que ha dilapidat prèviament. Si l’he acabat ha estat per que volia saber el final, qui era algun personatge misteriós i alguna qüestió més. Ha valgut la pena la persistència? Amb prou feines. El tram final del llibre és una mica previsible però està bastant bé, espectacularment bé si el comparem amb el desert narratiu que el precedeix, i té prou energia com per acabar el llibre en condicions malgrat certa dosi d’absurditat i una conclusió que voreja el ridícul. Curiosament la pitjor part de la conclusió és la relacionada amb la subtrama que més m’interesava, mentres que la part de la vida personal de protagonista, que no m’ha interesat gens en tota la novel·la, té un final bastant adient, potser una mica convencional. Malgrat el meu entusiasme durant el primer terç del llibre, es tracta d’una mala novel·la i m’ha decebut molt. El mínim que esperava d’un llibre de l’Stephen King és que fos entretingut i és un mínim al que ni tan sols s’apropa.
Tenia molta curiositat per aquest llibre. Les primeres ressenyes que van aparéixer a la premsa i als blogs van ser molt positives (no així les que han anat apareixent després, maleït sia). També es dona el cas que durant la meva adolescència vaig llegir bastants llibres de l’Stephen King, fins arribar als pèsims Tomycknockers i La Tienda i deixar-lo de banda durant tots els anys següents. Pensava que aquesta seria la meva reconcil·liació amb l’autor, però el que m’ha passat ha estat tot el contrari. Serà difícil que torni a llegir un altre llibre seu, al menys dels nous. I la continuació de El Resplandor que promet darrerament? Ni borratxo. No hi ha cap necessitat d’embrutar el record d’una novel·la que em va agradar molt.
Per la meva banda aquest llibre no es mereix més ressenya que això. Fugiu-ne com de la pesta i espereu a la pel·lícula que dirigirà en Jonathan Demme, que segur que serà molt millor que el llibre. Li dono 2 de 5 estrelletes de goodreads.
About me
Follow @Codony
