To promise not to do a thing is the surest way in the world to make a body want to go and do that very thing.
Gràcies en bona mesura a la sèrie de dibuixos que emetien a la televisió quan jo era un nen, en Tom Sawyer és un d’aquells personatges, d’estatura gairebé mítica, que sempre he tingut present sense haver llegit el llibre en el que es basava la sèrie. En Mark Twain, a més, ha passat a la història com un dels fundadors de la novel·la americana moderna i molts consideren que el llibre que va dedicar a en Huckleberry Finn, molts anys després d’haver escrit les aventures de Tom Sawyer, és una de les obres mestres de la narrativa contemporànea. Darrerament estic mirant de reduir la meva ignorància respecte als clàssics de la literatura (sempre i quan els pugui llegir en versió original, per bé que això pogui reduir la “universalitat” del meu propòsit) i The Adventures of Tom Sawyer i Adventures of Huckleberry Finn són dos dels llibres que vull llegir. Acabat el primer, anem per la ressenya.
Les aventures de’n Tom Sawyer donen peu a un dels llibres més divertits que he llegit i s’han convertit inmediatament en un dels meus referents en literatura juvenil. La ironia de’n Mark Twain està a l’alçada de la llegenda i fa difícil contenir el somriure que no fa més que intentar treure el cap durant la lectura. Al seu Canon de la Literatura Juvenil, Vicenç Pagès esmentava Les Aventures de Tom Sawyer afirmant que “recupera l’esperit de l’infantesa”. Cal llegir el llibre per adonar-se de l’enorme exactitud d’aquesta afirmació, fins al punt que em resulta difícil pensar en un altre llibre que aconsegueixi millor aquest objectiu. No tots els llibres tenen ànima, però aquest en té una de ben viva i de caràcter trapella. En Tom Sawyer trascendeix els límits del personatge i esdevé un arquetip, un símbol que sacseja records i sensacions que un dia, corrent pels carrers del poble dels avis, vam tenir.
Tot i no ser, ni de tros, un llibre lent, la progressió de la trama es produeix a travès d’una successió d’escenes i arcs argumentals només relativament connectats entre si, malgrat existir un aspecte concret de la trama particularment sinistre que desapareix durant bona part de la novel·la per reaparéixer més endavant i permetre un final d’impacte. Malgrat aquesta laxitud argumental aquest és un llibre de personatges, i aquests travessen suficients moments de crisi i de creixement (d’efectes menys que més persistents, però) per donar-li al llibre una consistència que no veu mai massa amenaçada la seva integritat, tot i que jo hagués agraït una mica més de continuïtat. Amb una escepció molt concreta (Compte! Dono detalls de l’argument! Llestos? Endavant: Ho sento, no em crec de cap de les maneres que la reaparició de’n Tom, en Huck i en Joe Harper després de que tothom els donés per morts no tingui conseqüències…) les escenes són emocionants i creïbles. Hi ha altres detalls (com tusten els professors als nens, l’acceptació acrítica de l’esclavatge, etc…) que poden ferir la nostra sensibilitat contemporània, però no em sembla que demanar un esforç de contextualització sigui demanar massa per poder fruir d’aquesta novel·la.
Aquest és un llibre que qualsevol aficionat a la literatura hauria de llegir. És un d’aquells clàssics als que no se’ls pot discutir la legitimitat. He dubtat molt si donar-li 4 o 5 estrelles de les 5 que permet Goodreads. Al final i sense molta seguretat he optat per donar-li 4 estrelles per la falta de continuïtat i alguna exigència a la meva credulitat que he considerat excessiva. Ara tinc moltes expectatives envers el llibre del Huckleberry Finn (sí. Ho se. Les expectatives mai són bones). L’opinió convencional és que és una obra superior, tot i que l’opinió personal dels dos amics que conec que l’han llegit diu tot el contrari. Ja veurem.
P.S. La versió digital d’aquest llibre està llibre disponible de forma lliure perquè els seus drets d’autor ja han caducat. Als següents links podeu trobar les seves versió en anglès i en català en la traducció de Josep Carner. Segurament una traducció catalana més contemporània no faria nosa, com la de Maria Antònia Oliver a La Galera. I mireu quina edició més bonica dels llibres de Tom Sawyer i Huckleberry Finn ara que s’acosten reis!
P.S. 2. Junt amb el hobbit, aquest és un llibre que guardo per llegir-li a la meva filla en veu alta quan sigui més gran.
About me
Follow @Codony
