Now Playing Tracks

The Hunter és una novel·la escrita el 1962 per Donald Westlake utilitzant el seudònim Richard Stark. El protagonista és en Parker, l’antiheroi que l’autor va seguir utilitzant a les seves novel·les fins a escriure’n un total de… 22! Jo l’he conegut de resultes de les adaptacions a còmic que està fent en Darwyn Cooke o, de fet, de les ressenyes d’aquests còmics que ha publicat el Commutador al seu blog. M’han provocat tanta curiositat que he perseguit les primeres novel·les. I aqui estem.

Quan dic que en Parker és un antiheroi vull dir que és un autèntic bastard, egoïsta i un assassí sense escrúpols. La vida va realment barata al món de’n Parker. Sovint, els antiherois tenen alguna qualitat que els redimeix als ulls del lector (fa el que fa per venjar la seva família, posa la seva falta d’escrúpols a favor de la justícia, té un petit cor què només el lector percep…), però en Parker no. En Parker és un sociòpata miserable que mata, roba, beu, pega a les dones i està més a prop de’n Terminator que de’n Dexter Morgan, i si té una qualitat que fa que empatitzem amb ell és simplement la seva natura de protagonista (i que els seus antagonistes són encara pitjors que ell). He de dir que d’entrada m’ha costat acceptar en Parker, però la novel·la és gairebé magistral en la seva sobrietat i, dintre de la simplicitat del seu argument, està tramada amb molt enginy. La novel·la negra és un gènere que conec molt poc i em falten referents i contexte, però m’agrada l’estil d’aquest escriptor, com aconsegueix reflectir la falta d’escrúpols de’n Parker amb descripcions brutals que eviten la recreació excessiva:

He had to get rid of her. He had three days to stay here, and she couldn’t be here with him. In all his rages, six months on the prison farm, he had never planned to kill her. To beat her, yes, to mutilate her, to give her pain and scars, but not to see her dead.


[…]


Bleak was an elderly man, a widower whose financial interests, aside from law practice and munitions trading, included real estate, stock speculation and a piece of an airplane manufacturing concern. He lived alone in his hilltop apartment, except for a Filipino houseboy who slept in and who was killed in his sleep by Ryan.

Bleak didn’t want to talk, and Parker put Mal to work on him on the theory that cowards make the best torturers. Mal worked with enthusiasm, and before dawn Bleak had told them all they wanted to know.

La novel·la està escrita en tercera persona i comença seguint el punt de vista de’n Parker, durant unes quantes pàgines ens posarà darrera dels ulls d’un altre personatge. Amb ocasionals salts enrere, la novel·la explica la venjança de’n Parker davant de la traïció dels seus ex-companys. Si li hagués de posar un però, us diria que el clímax de la novel·la no acaba d’estar a l’alçada de les expectatives però, en canvi, el desenllaç després del climax està molt bé i planteja les línies generals (aparentment, si més no) de la següent novel·la.

No se si llegiré més novel·les de’n Parker. En tinc un parell més, i tenint en compte que són treballs molt curts suposo que acabaré donant-els-hi una ullada. De ben segur que no llegiré les 22! M’ho he passat bé i crec que en Donald Westlake és un escriptor molt competent. Certament, si algun aficionat al gènere llegeix aquesta ressenya i coneix el llibre, m’agradaria molt saber la seva opinió.

To Tumblr, Love Pixel Union